Amb massa mare natural no calen llevats en pols, ni de pastilla, ni sobrets de llevat químic per fer un bon pa. A més a més, el pa que fem tindrà millor aroma i sabor.
Si ja en tenim; mantenir-la és tant fàcil com treure-la de la nevera, alimentar-la amb la mateixa proporció d’aigua i farina (nosaltres acostumem a fer 250g de cada), remenar-ho bé i deixar-la tapada unes quantes hores (aproximadament 4-6 hores) fora de la nevera fins que dobli el seu volum.
Un cop ha pujat, ja la podem fer servir per fer qualsevol pa, com per exemple, un pa de sègol. Després la tornem a deixar a la nevera fins la pròxima ocasió.
Per nosaltres, la massa mare és com la nostra mascota, la cuidem i la mimem i de tant en tant li donem algún capritx que per ella significa una mica de iogurt o kèfir per augmentar la seva flora.
En el nostre cas, fem un pa a la setmana o cada dues i la massa mare s’aguanta perfectament. Si haguéssim d’estar més temps entre pa i pa, la podríem alimentar amb menys quantitat una vegada a la setmana per mantenir-la viva.
A l’estiu, necessita menys hores per doblar el seu volum que a l’hivern. Una altra curiositat de la massa mare és que si l’escoltem quan ja ha doblat el seu volum, sentim que està viva, sentim com un crec-crec.
Si us agradaria fer-vos la vostra pròpia massa mare, no és gens complicat. Nosaltres vam seguir la recepta del llibre del Jordi Morera “Avui faràs pa”.